Nosaltres som Narcís?

Qui no s'ha preguntat alguna vegada el perqué del nom " narcisista", aquella persona que viu en l'èxtasi de la seva imatge? Aquesta qüestió ens transllada directament al mite de Narcís. Narcís era un adolescent de gran bellesa. La seva bellesa produeix que les doncelles s'enamoren d'ell, però aquest refusa totes les insinuacions. Narcís no es conmou pels drames que provoca l'amor que desperta en homes i dones. Un dia arriba fins una font clara, s'apropa a beure aigua i aleshores es troba amb el seu propi reflex. Per primera vegada s'enamora, se sent cautivat pel jove que el mira des de l'altre costat de l'aigua, però quan tracta de tocarlo, la imatge es desfà. Sense poder poseir l'objecte de la seva passió, es queda apreciant el rostre, i allí es consumeix i mor. En aquell lloc creix una flor, el narcís. Mencionat el mite de Narcís, podem dir que la societat contemporànea es narcisista, com hem dit abans, viu en l'èxtasi de la seva imatge. La televisió, les gigantografies i els cartells publicitaris que saturen la ciutat son l'espill del Narcís d'avui. Ahí ens mirem, amb la ilusió de trobar en els rostres i cosos dels models de bellesa, un reflexe de l'aparença que ens agradaria tindre. Amb aquesta reflexió, podem dir que el narcisisme, es l'admiració excessiva que algú té per ell mateix, com es el cas del jove Narcís. També podem trobar un altre referent clar en el narcís, una flor de la família de les amarilidàces. La seva floració es produeix tot just ara, a la primavera; aquesta flor relaciona el seu naixement amb el famós Narcís.

Aquí us deixe amb un interessant video que he trobat en "youtube", que ens explica el mite de Narcís acompanyant-se amb unes bellíssimes imatges i amb la deliciosa música amb que Glück va il·lustrar la seua llegenda.