AMB UNES ALES DE PAPER...

Fa ja quasi dos anys inauguravem aquest blog com a quadern de bitàcola en la xarxa per als alumnes de Referents Clàssics del nostre centre. Des del primer moment  va representar una magnífic instrument de treball, encara que al principi als alumnes els feia una mica de respecte publicar.

Però avui, en realitat es un dia trist, doncs el blog hi és, però no els alumnes de Referents: els clàssics sempre som els primers en rebre i, poc a poc, la conselleria va aconseguint els seus objectius. Després d'impartir la matèria ininterrompudament des del curs 2001-2002, enguany no tenim grup, i les perspectives per als propers cursos no són massa afalagadores.

La primera idea va ser deixar morir els blog, però dins hem soterrat  il·lusions, molt de treball entre tots, i, a més, sempre deia als alumnes que el tindrien a  la seua disposició per quan vulgueren publicar des d'on es trobaren, una vegada acabats els estudis al institut.

Així, finalment, i per mantenir l'esperança de que el blog puga tornar als seus objectius inicials, hem decidit deixar-lo obert i fer-lo servir per anar publicant les activitats del departament i allò que els nostres exalumnes vulguen aportar.

De manera que els nostre Pegàs volarà un any més, encara que siga amb unes ales de paper...