Al llarg d'aquest curs ens ha acompanyat la figura de Fulvia Flacca Bambalia, que va aconseguir fascinar a algunes alumnes del grup de segon de batxillerat. Mitjançant les converses (la majoria fora d'horari lectiu) sobre les seues vivències hem anat conèixent millor la trajectòria de Cèsar i Ciceró, els seus coetanis i protagonistes de la pasada prova de selectivitat. Podriem dir que la nostra Fulvia ens ha tirat una maneta, ja que, gràcies a estar informades sobre els personatges de Clodi i Miló, les nostres alumnes es van decidir per l'opció B, més assequible enguany que la A, un text enrevessat i gens bonic, per dir-ho d'alguna manera. Esperem que la devoció per aquesta dona tan particular els porte bona fortuna!
Per als qui no haguen reparat massa en ella els oferim una breu informació sobre el que han anat recopilant:
 |
| (Primera dona no mitològica en apareixer en una moneda) |
"La nostra Fulvia, contemporànea de Ciceró i Cèsar encara que una mica més jove, era filla de Marcus Fulvius Bambalio i de Sempronia Tuditana, una família ideològicament enquadrable en el bàndol popular, com sabeu encapçalat per Cèsar en aquell moment. Ja de joveneta era coneguda per la seua bellesa, intel·ligència i ambició, la qual cosa va fer que es sentira seduïda per l'emergent Publius Claudius Pulcher, descendent d'una de les famílies més aristocràtiques de Roma, amb qui aconseguirà casar-se gràcies a l'intervenció de Claudia, la germana d'ell. Aquesta dona també ha pasa't a la història per ser l'estimada del gran poeta Catul, que li va donar el nom de Lèsbia com a senyal. Tant Claudia com Claudi, dotats de gran bellesa, tenien fama de depravats i corruptes, cosa que era un gran obstacle per al seu èxit en política. Com saps, va haver de renunciar a la seua classe social i esdevenir plebeu per convertir-se en tribú de la plebs, canviant el seu nom a la versió vulgar, "Clodius".
Es diu que la pròpia Claudia va intentar seduir a Ciceró per a utilitzar-lo al seu interés, però bo era ell per deixar-se!
De tal manera que ambdues dones es van aliar en la seua enemistad contra Ciceró.
Com que Claudi va ser asssassinat per Miló i els seus, podriem dir que la primera aposta política de Fulvia fracassa, així que ho torna a intentar amb un amic seu, Caius Scribonius Curio, un tribú de Cèsar. De tota manera, des de feia temps tenia els ulls posats en Marcus Antonius, lloctinent de Cèsar i un dels probables hereus.
Després de la mort del seu segon marit, Fulvia aconsegueix casar-se amb ell i en certa manera podriem dir que usa del poder del seu marit.
Es diu que va influir per tal d'augmentar l'animadversió que Antoni sentia per Ciceró i que va acabar en l'ordre del seu assassinat.
Però en aquest tercer matrimoni, Fulvia va patir la més gran de les humiliacions, ja desapareguts Ciceró i Cèsar. No va enviudar, sinó que per congraciar-se amb Octavi Antoni es va divorciar d'ella i es va casar amb Octavia la germana del seu aliat.
Açò va suposar el decliu de la influència de la nostra decidida matrona.
La seua ambició política i la força del seu caràcter, entre d'altres qualitats, va fer que fora jutjada per Velleius Paterculus així: "Nihil muliebre praeter corpus gerens" (que no tenia res femení excepte el cos), un autor de l'època decadent que ens dona notícies sobre ella."
.JPG)
.JPG)
